Chapitre 1. Structure de la voie (fig. 114, fig. 116, fig. 117)

Fiche du document

Date

5 janvier 2023

Périmètre
Langue
Identifiants
Collection

OpenEdition Books

Organisation

OpenEdition

Licences

https://www.openedition.org/12554 , info:eu-repo/semantics/openAccess



Sujets proches Fr

voie de communication

Citer ce document

Martine Schwaller et al., « Chapitre 1. Structure de la voie (fig. 114, fig. 116, fig. 117) », Éditions de la Maison des sciences de l’homme, ID : 10.4000/books.editionsmsh.43100


Métriques


Partage / Export

Résumé Fr En Pt Es

Une fouille de sauvetage, réalisée extra muros, à proximité de la porte d’Auguste, a permis de reconnaître une zone de circulation bordant une petite construction, sans doute à destination funéraire. Cet espace de circulation, constitué de recharges successives et ne portant pas de trace d’ornières, est interprété comme un bas‑côté de la via Domitia réservé à la circulation pédestre. Pour sa phase ancienne, cet aménagement est daté de l’extrême fin du Ier s. av. n.è., période de construction des remparts et d’aménagement de la porte toute proche. Au mois de novembre 1988 fut pratiquée la fouille d’un gué aménagé permettant le passage de la via Domitia sur le cours d’eau, appelé Salaison, et d’un tronçon de la voie sur un terrain jouxtant cette structure, sur la commune du Crès (Hérault). La voie se compose d’un blocage supportant un mélange destiné à soutenir le charroi, se présentant sous forme de blocs de petites tailles, de dalles, de graviers et de sable. Sur ses côtés furent aménagés deux talus, dont l’un a pu supporter une circulation pédestre. Cette voie semble avoir été restaurée deux fois ; tous aménagements confondus, elle mesurait entre 10 m et 11,50 m de large. La largeur des voies successives varie entre 3,90 m et 5,15 m. Dans le secteur Pinet‑Florensac (Hérault) la via Domitia se présente sous la forme d’un important talus. Le simple nettoyage d’une coupe transversale a permis d’étudier la structure interne de la voie. Cinq phases de construction et d’entretien ont été observées. Le premier niveau de roulement est constitué d’une couche de galets compactés sur un sédiment fin. L’entretien de la structure fait intervenir ensuite les mêmes matériaux : nivellement de l’ancien ballast et pose d’un cailloutis damé. Le talus est lui aussi exhaussé, il semble avoir eu, pour fonction seconde, celle d’un trottoir ou d’un espace de dégagement. Les prospections menées sur le terrain entre Le Boulou (versant nord des Pyrénées) et La Jonquera (versant sud) –soit sur une distance de 12 km environ– ont permis d’établir que la voie se ramifiait en un véritable réseau de cheminements parallèles (vallée de la Rom, vallée de la Freixe, voie de crête par La Cluse Haute) empruntés à un moment ou à un autre de l’Antiquité et du Moyen Âge. Au vu des quelques traces encore visibles sur les parcours des différentes branches, il a pu être établi un répertoire des techniques de construction mises en œuvre pour l’aménagement de la voie en montagne.

Salvage excavations, carried out extra muros, close to Augustus gate, have made it possible to identify a traffic area alongside a small construction no doubt intended to have a funeral use. This traffic space, made of successive remetalling and showing no signs of ruts is believed to have been a verge of the via Domitia reserved for pedestrian circulation. As far as its ancient period is concerned, this development has been dated from the very end of the 1st century B. C., which corresponds to the time of construction of the walls and of the near‑by gateway. In november 1988 the excavations of an arranged ford were carried out permitting the passage of via Domitia through the stream called Salaison and a section of the road on a land adjoining this structure in the community of Crès (Hérault). The road consists of a mass supporting a blending intended for carrying the heavy transport of materials for an army; this mass can be seen as a blending of small blocks, flagstones, gravel and sand. The sides were supplied with two gradients, one of them strong enough for pedestrians. This road seems to have been restored twice. The road, all providings included, measured between 10 m and 11.50 m in width. The width of the following roads varies between 3.90 m and 5.15 m. In the area of Pinet‑Florensac (Hérault) via Domitia can be seen as an important gradient. The cleaning of a transverse section has permitted to study the inner structure of the road. Five phases of construction and maintenance can be seen. The first level of the road consists of a layer of compact pebbles on a fine sediment. In order to maintain the structure the same materials were used and it has been done as following: levelling of the old ballast and laying down rammed broken stones. The gradient is heightened which seems to have had for a second function the use of a pavement or a kind of widening. The prospects of the area between Le Boulou (the north side of the Pyrenees) and La Jonquera (the south side), a distance of about 12 km, have shown that the route probably branched out into a proper network of parallel routes (the valley of the Rom, valley of Freixe, the crest route via La Cluse Haute) some of them used in Antiquity and in the Middle Ages. By studying some traces, which still can be seen in the courses of the different ways, it was found that an index of techniques of construction must have been established to arrange the route in the mountains.

Una excavació d’urgencià realitzada extra muros, prop de la porta d’August, ha permès de reconèixer una zona de circulació confrontant amb una petita construcció sens dubte de destinacíó funerària. Aquest espai, constituït de recàrregues successives sense roderes, és considerat com un lateral de la via Domitia destinat a la circulació pedestre. La fase més antigua d’aquesta estructura és datada de l’extrema fi de segle I a.C., període de construcció de les muralles i de la porta proprea. Al mes de novembre 1988 es va practicar l’excavació d’un gual endegat que permetia el passatge de la via Domitia sobre el riu anomenat el Salaison i d’un tram de la via sobre un terreny confrontant amb aquesta estructura, al municipi del Crés (Hérault). La via es compon d’un blocatge suportant una mescla destinada a sostenir el carreteig, i que se presenta com un conjunt de blocs de petita talla, de lloses, de grava i de sorra. Sobre els costáis van ser endrecats dos talús, un dels quals ha pogut suportar una circulació pedestre. En aquesta via sembla que es van fer dugues restauracions successives. La via, amb tots els endreqaments, mesurava entre 10 111,50 m d’ampiàri a ; desprès, aqueseta varia entre 3,90 i 5,15 m. Dins el sector Pinet‑Florensac (Hérault) la via Domitia es presenta sota la forma d’un marge important. La neteja d’una secció transversal ha permés d’estudiar l’estructura interna de la vía. Cinc fases de construcció i de manteniment han estat observados. El primer nivell de rodament és constituit d’una capa de còdols compactáis sobre un sediment fi. El manteniment de l’estructura fa intervenir després els mateixos materials : anivellament de l’antic balast i posa d’una obra feta amb grava piconada. El talús és també elevat ; sembla haver tingut, com a segona funció, la d’una voravia o d’un espai lliure. Les prospeccions fetes sobre el terreny entre El Voló (vessant nord del Pirineu) i La Jonquera (vessant sud) –siguí sobre una distancia de prop de 12 km– han permes d’establir que la via es ramificava en una verdadera xarxa de camins paral, tefe (vall de la Rom, vall de la Freixe, vía de cresta per la Clusa Alta), seguits a un moment o l’altre de l’edat antiga i de l’Edat Mitjana. Amb l’estudi de les traces encara visibles tot al llarg deis diferente recorreguts, s’ha pogut establir un repertori de les técniques de construcció empleadas per a facilitar a la via el franquejament de la muntanya. Una excavación de urgencia realizada extra muros, cerca de la puerta de Augusto, ha permitido reconocer un area de circulación colindante con una pequeña construcción sin duda con destino funerario. Esta área, constituida por recargas sin rodadas, puede considerarse como un andén de la via Domitia utilizado por la circulación pedestre. La fase más antigua de esta estructura puede datarse del extremo final del siglo I a. C., período de construcción de las murallas y de la puerta cercana.

En el mes de noviembre 1988 fue practicada la excavación de un vado permitiendo el paso de la via Domitia sobre el río llamado el Salaison y de un tramo de la vía sobre un terreno junto a esta estructura, en el municipio del Crés (Hérault). La vía se compone de un bloqueo soportando una mezcla destinada a sostener el tráfico de los carruajes, presentándose con una mezcla de bloques pequeños, de lozas, de grava y arena. En sus laderas fueron dispuestos dos márgenes pudiendo soportar uno de ellos la circulación pedestre. Esta vía parece haber sido restaurada dos veces. La vía con toda su distribución mide entre 10 m y 11,50 m de ancho. La anchura de las vías sucesivas varia entre los 3,90 m y 5,15 m. Dentro el sector Pinet‑Florensac (Hérault) la via Domitia se presenta bajo la forma de un importante declive. La simple limpieza de un corte transversal ha permitido estudiar la estructura interna de la via. Han sido observadadas cinco fases de construcción y de conservación. El primer nivel de rodadura está constituido por una capa de pedregal compacto sobre un sedimento fino. Intervienen después los mismos materiales en la conservación de la estructura: nivelación del antiguo pedregal y colocación de un conglomerado pedregoso. El llano es también elevado, al parecer su segundo papel habría podido ser él de una acera o de un espacio libre. Las prospecciones hechas en el terreno entre El Voló (vertiente norte del Pirineo) y La Jonquera (vertiente sur) –sea sobre una distancia de unos 12 kms– han permitido establecer que la vía se ramificaba en una verdadera red de caminos paralelos (valle del Rom, valle del Freixe, vía de cresta por la Clusa Alta) utilizados en cierto momento durante la Antigüedad y la Edad Media. Con el estudio de las huellas todavía visibles a lo largo de los distintos recorridos, se ha podido establecer un repertorio de las técnicas de construcción empleadas para facilitar a la vía el franqueo de la montaña.

document thumbnail

Par les mêmes auteurs

Sur les mêmes sujets

Sur les mêmes disciplines

Exporter en