Perçue dans sa globalité, l’architecture domestique du quartier des Bénédictins doit s’analyser à deux niveaux : distinguer les grands types de construction d’après les matériaux utilisés et leurs modes de mise en œuvre ; démêler au sein de l’architecture gallo‑romaine ce qui revient au vieux fonds indigène et à son évolution technique et ce qui relève d’emprunts. Le décor des sols est révélateur d’une condition sociale et d’une ambition culturelle. Son étude apporte d’utiles confirmations et suscite quelques questions touchant l’histoire de la mosaïque en Gaule romaine. On reconnaît par l’étude des décors muraux du quartier les grandes tendances observées à Nîmes même et en Narbonnaise : influence du 4e style à partir du milieu du ier s. ap. J.‑C. puis son prolongement et la mode des imitations de marbre au début du iie. La ville occupait une place non négligeable dans l’économie agricole par l’apport de l’industrie des fleurs, de l’hortillonnage, de la vigne ou des vergers intra‑urbains ; l’une des maisons reconnues a par ailleurs révélé les vestiges d’un jardin d’agrément. Toutes les sculptures découvertes sont en calcaire local et ont en commun la modestie de leurs dimensions, à l’exception notable d’une statue dont la tête amovible paraît bien représenter Antonia Minor. Le corpus des inscriptions lapidaires se compose de trois gaines d’Hermès, manifestations du culte domestique, adressées au Genius du maître ou à la luno de la maîtresse. Au regard des niveaux de richesse et de développement apparents des maisons, le quartier des Bénédictins est organisé selon un gradient socio‑économique pour partie conforme aux lignes de pente, aux courbes altimétriques et à l’implantation des infrastructures hydrauliques publiques mais il subit également la contrainte de phénomènes d’attraction/répulsion exercés par les pôles urbains majeurs.
Taken as a whole the civil architecture of the Bénédictins district is analysed on two levels. Firstly, the major constructions are characterised by the material used and the construction details, secondly, traditional sources, evolution and borrowings are disentangled from the Roman architecture. The pavements reveal social status and artistic ambition. Their study provides corroboration as well as begging some questions about the history of mosaics in Roman Gaul. Detailed study of the wall decoration shows a relationship to work observed in Nimes and in the Narbonne region, which is to say the influence of the 4th style from the middle of the first century AD as well as the imitation marble fashion of the beginning of the second century AD. The town has an important place in the agricultural economy because of the presence of market‑gardens, vineyards and urban orchards, indeed one of the houses excavated had a domestic garden. All the sculptures uncovered are in local limestone and are small except for a statue whose portable head seems likely to represent Antonia Minor. The corpus of inscriptions comprises three girdles of Hermes and examples of domestic ritual addressed to the Genius of the master or the luno of the mistress. So far as the luxury and elaboration of the houses is concerned, social hierarchy is reflected in the organisation on the slope, the altimetric levels and the public waterworks. The phenomenon of differential reaction to urban centres is also a factor.
Percibida desde su globalidad la arquitectura doméstica del barrio de « Bénédictins » debe analizarse a dos niveles: la distinción de los grandes tipos a partir de los materiales utilizados y de sus métodos de construcción: desentrañar en el seno de la arquitectura galoromana lo que recuerda el viejo fondo indígena y su evolución técnica, y lo que revela nuevas adopciones. Por su parte los pavimentos decorados revelan una condición social y una ambición cultural. Su estudio aporta útiles confirmaciones y suscita algunas cuestiones referentes a la historia del mosaico en la Galia romana. Se reconocen además en el estudio de las decoraciones murales del barrio las grandes tendencias observadas en la misma Nimes y en la Narbonesa: influencia del cuarto estilo a partir de mediados del s. I d. C. seguido de su prolongación y la moda de las imitaciones de mármol de principios del s. II. La ciudad ocupaba un sitio no negligible en la economía agrícola gracias a la aportación de la industria de las flores, de la horticultura, de la viña o de los vergeles intra‑urbanos; una de las casas recuperadas ha revelado los vestigios de un jardín de recreo. Todas las esculturas descubiertas son de piedra caliza local y tienen en común la modestia de sus dimensiones. con la excepción notable de una estatua cuya cabeza amóbil parece representar Antonia Minor. El corpus de las inscripciones lapidarias se compone de tres pedestales, manifestaciones del culto doméstico, dirigidas al Genius del señor o a la luno de la señora. A la luz de los niveles de riqueza y de desarrollo aparente de las casas, el barrio de « Bénédictins » está organizado según un grado socioeconómico en parte conforme a las líneas de pendiente, a las curvas altimétricas y a la implantación de infraestructuras hidráulicas públicas, pero sigue igualmente una sujeción a los fenómenos de atracción / repulsión ejercidos por los polos urbanos mayores.
Percebuda en la seva globalitat, l’arquitectura domèstica del barri de « Bénédictins » s’ha d’analitzar a dos nivells : la distintió deis grans tipus a partir deis materials utilitzats i els sistemes de construcció ; el discerniment en el si de l’arquitectura galoromana el que prové de l’antic fons indígena i de la seva evolució tècnica i el qué és adoptat. La decoració deis paviments és reveladora d’una condició social i d’una ambició cultural. El seu estudi aporta confirmacions útils i suscita algunes questions en relació amb la història del mosaic en la Gàlia romana. Es reconeixen, a més, a l’estudi de las decoracions murals del barri les grans tendències observades a la mateixa Nimes i a la Narbonesa : influència de l’estil 4rt a partir de mitjans del s. I després de C, posteriorment el seu prolongament i la moda de les imitacions de marbre a principis del s. II. La ciutat ocupava un lloc no negligible en l’economia agrícola gràcies a l’aportació de la indústria de les flors, de l’horta, de la vinya o deis vergels intraurbans ; una de les cases ha revel.lat en aquest sentit els vestigis d’un jardí d’esbarjo. Totes les escultures descobertes són de calcària local i tenen en comú la modèstia de les seves mides, amb la notable excepció d’una estatua, el cap amòbil de la qual sembla representar a Antonia Minor. El Corpus d’inscripcions lapidàries es composa de tres pedestals, manifestacions del culte doméstic, dirigides al Genius del senyor o a la luno de la senyora. A la llum deis nivells de riquessa i de desenvolupament aparents a les cases, el barri de « Bénédictins » está organitzat segons un gradient socioeconòmic en part conforme amb les línies de pendent, les corbes altimétriques i la implantació de les infraestructuras hidràuliques públiques però que segueix igualment l’escull de fenómens d’atracció/repulsió exercits pels pols urbans majors.
