Una visió – algunes visions – de la dona – de les dones – en la poesia de Jordi Pere Cerdà

Fiche du document

Auteur
Date

16 septembre 2020

Discipline
Périmètre
Langue
Identifiants
Collection

OpenEdition Books

Organisation

OpenEdition

Licences

https://www.openedition.org/12554 , info:eu-repo/semantics/openAccess



Sujets proches En Es Fr

Women's work Mujer Femme

Citer ce document

Jep Gouzy, « Una visió – algunes visions – de la dona – de les dones – en la poesia de Jordi Pere Cerdà », Presses universitaires de Perpignan, ID : 10.4000/books.pupvd.9593


Métriques


Partage / Export

Résumé Ca Fr Oc

El títol de la ponència indica que l’obra poètica de Jordi Pere Cerdà no presenta una visió d’una dona que es voldria global, quasi teòrica si es pot utilitzar el terme. La poesia de Jordi Pere Cerdà és plena de visions diferents de dones diferents, dones que sempre han tingut una relació directa amb l’autor i la seva vida. La dona de la seva obra poètica, com la de tota l’obra, teatral especialment, s’integra al món en el qual viu Cerdà i que reivindica. La dona es presenta en la vida social on té un paper precís, en la vida quotidiana feta de presència, sovint tan sols presència, però també la dona és aquí quan cal que hi sigui i dóna la seva ajuda quan pensa que ha de donar-la. I el seu esperit d’anàlisi, la seva sensibilitat fan que, sovint, l’ajuda arriba en el moment de més necessitat. La dona, és clar, és amor i, en aquest sentit, omple la vida del poeta que sembra aquesta visió de l’amor en tota la seva obra poètica i no tan sols, com es diu sovint, en el magnífic Dietari de l’alba. Tota la poesia del nostre poeta és un cant a la dona que sembla tenir tots els poders, com es diu en un poema de Dietari de l’alba : « Pares el temps d’una paraula... / Pares el sol d’una paraula... / Pares el jorn d’una paraula... »

Le titre de la communication indique que l’œuvre de Jordi Pere Cerdà ne présente pas une vision unique d’une femme qui serait une totalité, quasiment théorique. La poésie de Jordi Pere Cerdà est remplie de visions différentes de femmes différentes, toujours en relation directe avec l’auteur. La femme de son œuvre poétique, comme de toute son œuvre, et en particulier de son théâtre, s’intègre au monde dans lequel vit l’auteur et qu’il revendique. La femme est présente dans la vie sociale, où elle remplit un rôle précis, dans une quotidienneté faite de présence, et souvent de cette seule présence, mais aussi la femme est ici quand il faut qu’elle y soit et donne son aide quand elle pense qu’elle doit la donner. Son esprit d’analyse, sa sensibilité font que, souvent, l’aide arrive au moment où elle est le plus nécessaire. La femme est, bien sûr, amour, et remplit la vie du poète qui sème cette vision de l’amour dans toute son œuvre poétique et non pas seulement dans le Dietari de l’alba. Toute la poésie de notre poète est un chant à la femme qui semble avoir tous les pouvoirs, comme il est dit dans un poème du Dietari de l’alba : « Tu arrêtes le temps d’une parole / Tu arrêtes le soleil d’une parole / Tu arrêtes le jour d’une parole ».

Lo títol un pauc ambigú de la comunicacion indica que l’òbra poetica de Jordi Pere Cerdà presenta pas una vision d’una femna qu’òm voldriá globala, gaireben teorica si podèm utilizar lo tèrme. Non. La poesia de Jordi Pere Cerdà es plena de visions diferentas de femnas diferentas, femnas qu’an totjorn agut una relacion dirècta amb l’autor e sa vida. La femna de son òbra poètica, coma la de tota son òbra, teatrala particularament, s’intègra dins lo mond ont viu Cerdà e que revindica. La femna es presenta dins la vida sociala ont a un ròtle precís, dins la vida quotidiana facha de presència, sovent sonque preséncia, mas tanben la femna es aicí quand cal qu’i siá e dona son ajuda quand pensa que la cal donar. E son esperit d’analisi, sa sensibilitat fan que, sovent, l’ajuda arriba quand es mai necessària. La femna, plan segur, es amor e, dins aqueste sens, emplena la vida del poèta que semena aquesta vision de l’amor dins tota son òbra poetica e pas sonque, coma òm ditz sovent, dins lo magnífic Dietari de l’alba. Tota la poesia del nòstre poèta es un cant a la femna que sembla aver tots los poders, com a ditz un poèma de Dietari de l’alba : « Arrestas lo temps d’una paraula... / Arrèstas lo solelh d’una paraula... / Arrestas lo jorn d’una paraula...».

document thumbnail

Par les mêmes auteurs

Sur les mêmes sujets

Sur les mêmes disciplines

Exporter en