Un torcebraços pel decreixement urbà-turístic

Résumé 0

Entorns fràgils, ambiental i socialment com són les illes intensament turístiques, han mostrat experiències d’autocontenció del creixement mitjançant aliances d’interessos. La seva aplicació urbanística guanyà una certa hegemonia a les Illes Balears entre 1984 i 2008 (Rullan, 2010). Però la crisi iniciada en 2008 ha propiciat una redefinició de les aliances que traeix aquesta trajectòria, en favor dels interessos del mercat autoregulat. La crisi actual es combat mitjançant polítiques neoliberals de desregulació i retallades del paper de l’Estat, que també impliquen la flexibilització del planejament urbà-turístic. D’aquesta forma es promou més creixement a qualsevol preu (Peck, Theodore y Brenner, 2010). Tensions semblants han estat identificades per a crisis precedents, destacant l’anàlisi de Karl Polanyi (2001) per a la primera meitat del segle XX, després de la crisis de 1929. En aquesta context, s’analitza l’aliança d’interessos que donà peu a les polítiques de contenció del creixement turístic-immobiliari, al canvi de tendència arrel de l’actual crisi amb el protagonisme dels interessos urbanístics-turístics de les Cadenes Hoteleres, algunes conseqüències de la flexibilització socioambiental negativa i el manteniment de resistències ciutadanes.