De l’"oppidum" a la vil·la: canvis en la ramaderia i l’alimentació al Maresme entre els segles III a.n.e i V d.n.e.

Résumé 0

L'àrea al voltant de l'oppidum de Burriac concentra la més gran i diversa quantitat de jaciments de tota la Laietània ibèrica, entre els quals trobem assentaments dispersos, camps de sitges, llocs de guaita i de control del territori, necròpolis i una important àrea de culte. Les evidències arqueològiques suggereixen la concentració en aquest lloc d'un poder polític consolidat ja des de finals del segle VI a.n.e. Però entorn de l'any 200 a.n.e els desmuntatges de torres de defensa i l'abandonament d'alguns assentaments enturonats, així com l'important fenomen d'amortització de sitges i el descens en la producció de ceràmica, posen de manifest canvis importants durant el procés de romanització en aquesta zona. Més tard, en època imperial, el registre arqueològic indica que el Maresme està plenament integrat en els circuits comercials de llarga distància. El present treball té per objectiu aprofundir en la caracterització dels canvis econòmics i socials que es van produir en aquesta zona a partir de l’estudi de les restes de fauna recuperades a diverses excavacions del Maresme. Els conjunts inèdits estudiats han permès caracteritzar els canvis en la dieta càrnia i en les estratègies ramaderes entre l’ibèric ple i el període republicà, així com la transició entre l'alt i el baix imperi. L’anàlisi posa de manifest el patró del consum de carn a l’oppidum de Burriac, les particularitats dels conjunts ibero-romans de Can Bartomeu, Can Benet i Can Mateu, i l’alimentació a dues vil·les romanes de diferent poder adquisitiu: Can Rodon i Torre Llauder. Aquesta síntesi ofereix una visió actualitzada dels canvis culturals i econòmics que es van produir al Maresme després de la conquesta romana, i mostra el ritme i el grau d’incidència dels nous patrons de consum a diferents jaciments. El treball s’enmarca dins el projecte ERC-Starting Grant ‘ZooMWest– Zooarchaeology and Mobility in the Western Mediterranean: from the Late Bronze Age to Late Antiquity’.