Chapitre 2. Organisation de l’espace

Fiche du document

Date

5 janvier 2023

Périmètre
Langue
Identifiants
Collection

OpenEdition Books

Organisation

OpenEdition

Licences

https://www.openedition.org/12554 , info:eu-repo/semantics/openAccess



Sujets proches Fr

Oppidums

Citer ce document

François Favory et al., « Chapitre 2. Organisation de l’espace », Éditions de la Maison des sciences de l’homme, ID : 10.4000/books.editionsmsh.43125


Métriques


Partage / Export

Résumé Fr En Pt Es

Cette étude précise le fonctionnement des articulations morpho‑historiques entre la via Domitia et un réseau régulier et géométrique de limites agraires, totalement dépendant de son parcours rectiligne entre les oppida d’Ambrussum et de Sextantio. De toute évidence, la voie a constitué le decumanus majeur d’une centuriation qui s’est développée à partir d’elle pour embrasser, dans un réticulé construit sur une périodicité de 20 actus, équivalant ici à 706 m, et incliné à 22°30’ à l’ouest du nord géographique, la totalité de la plaine de Lunel‑Mauguio, entre le Lez et le Vidourle. Les recherches archéologiques récentes permettent de révéler l’influence de cette « limitation », vraisemblablement césarienne, sur la distribution de l’habitat rural à partir du Haut‑Empire, sur l’urbanisme des agglomérations gallo‑romaines, et sur l’organisation du proche environnement rural des oppida comme ceux de Lattes et d’Ambrussum. L’objet de ce travail est de définir le réseau de communications routières entre les villes de Baetulo (Badalone) et Barcino (Barcelone), situées sur la Pla de Barcelona dans la zone centrale de la côte catalane. Ce type de communication est étudié conjointement à d’autres éléments constitutifs d’un territoire. L’étude de 300 sondages géologiques dans le delta du fleuve Besos a permis de déterminer les caractéristiques de la plate‑forme deltaïque, qui apparaît constituée de différents niveaux de limons organiques, de graviers et de sables. Ces éléments physiques sont à rattacher à l’occupation humaine du territoire, étudiée à partir de la documentation historique et archéologique. L’analyse complète de ces éléments nous a permis de mieux comprendre les processus de transformation de la structure du territoire et, parallèlement, de définir le tracé de la voie et la diffusion des implantations à l’époque romaine. Dans ce travail le tracé des voies De Italia in Hispanias y Ab Asturica Terragone (It. 387, 495, 4 – It. 448, 2‑452, 5) est analysé ainsi que sa relation avec les villes existantes ou récemment créées, situées tout le long de la vallée de l’Èbre. La disposition de ces villes‑stations y est détaillée par rapport à la voie, de même que l’implantation des cadastres détectés dans la zone.

This study clarifies the function of the morphohistorical relationship between via Domitia and a network of regular and geometrical plots of land, completely dependent on its rectilinear course between the oppida of Ambrussum and Sextantio. From existing evidence, via Domitia has served as the main decumanus for a centuriation which extended because of the route to encompass, in a network consisting of regular plots measured out in 20 actus, here corresponding to 706 m, and oriented geographically 22° 39 northwest, in the entire Lunel‑Mauguio plain between the Lez and the Vidourle. The latest archaeological research shows the influence of these boundaries which were probably introduced under Caesar, with distribution of land from the Earlier Empire, on the Gallo‑Roman urbanisation and on the organisation of the nearby rural surroundings of the oppida as in the case of Lattes and Ambrussum. The purpose of this work Is to define the road communications between the town of Baetulo (Badalona) and Barcinó (Barcelona), situated on the Pla de Barcelona, in the central area of the Catalan shore. That type of communication will be studied linked with other component elements of a territory. Studying three hundred geological drillings in the delta of the River Besos has enabled to establish the characteristics of the deltaic shelf which consists of different layers of organic alluvium and different types of gravel and sand. These physical elements have to be linked with the human occupation of the area, which has been studied from historico‑archeological documentation. The complete analysis of these differents elements has made us comprehend better the process of the changing of the organisation of the territory, and, at the same time, it has made us define the route of the road and the spreading of the various settlements in Roman times. In this work the trail of roads De Italia in Hispanias y Ab Asturia Terracone (lt.387, 495,4 – It.448,2‑452,5) is analysed with relation to the existent towns or towns recently created situated along the whole Valley of Ebre. The site of these « towns – stations » is here described in detail in comparison with the road and finally the implantation of the land registries found in the area.

Aquest estudi precisa les relacions entre la via Domitia i una xarxa regular i geométrica de les parcel.les agràries, totalment dependent del seu trapat rectilini entre els oppida d’Ambrussum i de Sextantio. Amb tota evidència, la via ha constituit el decumanus major d’una centuriació que s’ha desenvolupat desde aquella per a estendre’s a tota la plana de Lunel‑Mauguio, entre el Lez i el Vidourle. Les centúries tenen un mòdul de 706 m i estan inclinades de 22°30’ cap a l’oest del nord geogràfic. Les recerques arqueològiques recents pernoten de revelar la influencia d’aquesta « limitació », versemblablement cesària, sobre la repartció de l’habitat rural des de l’alt Imperi, sobre I’urbanismo de les aglomeracions galio‑romanes, i sobre l’organització del medi envoltant rural proper dels oppida com els de Lattes i d’Ambrussum. El treball que presentera té com a objecte la definidó de la comunicadó viària entre les ciutats de Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona), situades al Pía de Barcelona, al sector central de la costa catalana. La comunicadó viària no ha estat estudiada aïlladament, sinó en relació amb altres elemente que constitueixen un territori. L’estudi de 300 sondeigs geològics en el delta del riu Besòs ha permes de caracteritzar la plataforma deltaica, que apareix formada per diversos nivells de llims orgànics, graves i sorres. Aquesta elementa físics es relacionen amb l’ocupació humana del territori, estudiada a partir de la documentació històrico‑arqueològica. L’anàlisi integral de tots aquests elements ens permet d’entendre els processos de canvi en l’estructura del territori, i en relació amb aquests, de definir el traçat de la via i la distribució de l’assentament en época romana. En aquest treball s ’analitza el traçat de las vies De Italia in Híspanlas y Ab Asturica Terragone (It.387, 495,4 – It.448,2‑452,5), la seva relació amb les ciutats, existents o de nova creadó, situados al llarg de la Vall mitjana de l’Ebre. S’estudia la disposició d’aquestes ciutats‑mansions en relació amb la via i per fi la situació deis cadastres detectáis en la zona.

Este estudio precisa las relaciones entre la via Domitia y una red regular y geométrica de las parcelas agrarias, totalmente dependente del su recorrido rectilíneo entre los oppida de Ambrussum y de Sextantio. Con toda evidencia, la vía ha constituido el decumanus mayor de una centuración que se desarrolló a partir de ésa para extenderse a toda la llanura de Lunel‑Mauguio, entre el Lez y el Vidourle. Las centurias tienen un módulo de 706 m y están Inclinadas de 22°30’ al oeste del norte geográfico. Las investigaciones arqueológicas recientes permiten demostrar la influencia de esta « limitación », probablemente cesarlana, en la distribución de las viviendas rurales desde el alto Imperio, en el urbanismo de las aglomeraciones galorromanas, y en la organización del medio ambiente rural cercano de los oppida como los de Lattes y de Ambrussum. El objetivo de este trabajo es la definición de la red de la comunicación viada entre las ciudades de Baetulo (Badalona) y Barcino (Barcelona), situadas en el Pía de Barcelona dentro de la zona central de la costa catalana. Este tipo de comunicación será estudiado con otros elementos constitutivos de un territorio. El estudio de 300 sondeos geológicos en el delta del río Besós ha permitido determinar las características de la plataforma deltaica, que aparece constituida de diferentes niveles de limos orgánicos, de grava y arenas. Estos elementos físicos tienen que ser relacionados con la ocupación humana del territorio, estudiada a partir de la documentación histórico‑arqueológica. El análisis completo de estos elementos ha permitido comprender mejor los procesos de transformación de la estructura del territorio y, paralelamente, precisar el trazado de la vía y la difusión de los establecimientos en la época romana. En este trabajo se analiza el trazado de las vías De Italia in Híspanias y Ab Asturica Terracone (It. 387, 495, 4 – It. 448, 2‑452, 5), su relación con las ciudades, existentes o de nueva creación, ubicadas a lo largo del Valle medio del Ebro. Se detalla la disposición de estas ciudades‑mansiones respecto a la vía y por último la ubicación de los catastros detectados en la zona.

document thumbnail

Par les mêmes auteurs

Sur les mêmes sujets

Sur les mêmes disciplines

Exporter en