Xarxes comercials del Pirineu : la conca de la Noguera Ribagorçana (s. XVII-XVIII)

Résumé 0

Des dels orígens dels diferents comtats pirinencs, com són els del Pallars i la Ribagorça, un dels principals beneficiats foren els incipients cenobis. A través de donacions, aprisions i alguna que altra compra, aquests eren els organitzadors administratius de les diferents valls, com va ser el cas del monestir de Nostra Senyora d’Alaó a la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana. Llur riquesa contrasta amb les precarietats de les diferents parròquies que sorgien independentment als voltants del primer mil·leni. A principis de l’època moderna, aquesta regió del Pirineu es convertí en un paradís del bandolerisme i del contraban, permetent així l’entrada i sortida de gent forana i la interacció de nous mètodes comercials i políticosocials. El rol de les xarxes monàstiques fou el de l’arrelament de facto d’un comerç autòcton, però obert a les noves tendències del període, com a mínim fins a les alteracions ribagorçanes de finals del segle XVI. L’estudi dels manuscrits de les abadies de Montanyana i d’Alaó, ambdues situades al sud i al mig de la Ribagorça respectivament permet analitzar com, des d’una perspectiva local, el comerç monàstic s’estengué cap al nord, demostrant un assentament tradicional dels intercanvis. L’extensió del comerç en qüestió es plantejaria com una alternativa de desenvolupament local en el crepuscle del regnat dels Àustries.