La ratlla en l’obra de Jordi Pere Cerdà

Résumé Ca Fr Oc

La Cerdanya des de fa segles es troba travessada per una "ratlla" que separa Espanya de França. Una ratlla que apareix reflectida en les vivències, les històries i els sentiments dels personatges de Jordi Pere Cerdà, i en les circumstàncies que delimiten la seva existència. Una frontera que ells passen i traspassen, més enllà de la qual es poden trobar beneficis o dificultats. « Una frontera és un niu d’espies » diu, per exemple, un dels personatges de Passos estrets per terres altes, avesat al tragí entre una i altra part de la ratlla. Es tracta d’una línia divisòria que, en l’evidència del paisatge, esdevé imaginària : « Somiant-te abolida, frontera il·lusòria, cortina de pollancs, que el sol tira i desfà », diu un vers de « Entre Sallagosa i Llívia ». Aquestes i altres visions de la frontera internacional, de les conseqüències de la seva presència i de la seva condició fins a cert punt imaginària i subjectiva, lligada al fet humà dels cerdans, són presents en l’obra de Jordi Pere Cerdà i seran objecte de reflexió en la comunicació que es presenta.

Depuis des siècles, la Cerdagne est traversée par une ligne qui sépare l’Espagne de la France : la ratlla. Une frontière qui se reflète dans les manières d’être, les histroires et les sentiments des personnages de Jordi Pere Cerdà, et dans les circonstances ; une frontière qu’on passe et franchit, au-delà de laquelle on peut trouver soit des avantages soit des problèmes. « Une frontière est un nid d’espions » dit par exemple un des personnages de Passos estrets per terres altes, qui se consacre au transport des marchandises d’un côté à l’autre de la frontière. Il s’agit d’une ligne de partage qui, dans l’évidence du paysage, devient imaginaire : « Je te rêve abolie, frontière illusoire, rideau de peupliers que le soleil tire et défait » dit un vers de « Entre Sallagosa i Llívia ». Différents aspects de la frontière internationale et de l’incidence matérielle et psychologique sont présents dans l’œuvre de Cerdà.

Dempuèi sègles, la Cerdanha es traversada per una "raia" que separa Espanha de França. Una "raia" que se manifèsta dins las experiéncias, las istòrias e los sentiments dels personatges de Jordi Pere Cerdà e dins las circonstàncias que delimitan son existéncia. Una frontièra que passan e traversan, al delà de la qual òm pòt trobar beneficis o dificultats. « Una frontièra es un nis d’espions » ditz per exemple un dels personatges de Passos estrets per terres altes, acostumat a anar e tornar d’una a l’autra part de la "raia". Se tracta d’una linha de partiment que, dins l’evidéncia del paisatge, deven imaginària : « Somiant-te abolida, frontièra illusòria, cortina de pibols, que lo solelh tira e desfa », ditz un vèrs de « Entre Sallagosa i Llívia ». Aquestas e autras visions de la frontièra internacionala, de las consequéncias de sa preséncia e de sa condicion duscas a certan punt imaginària e subjectiva, ligada al fach uman dels cerdans, son presentas dins l’òbra de Jordi Pere Cerdà e seràn l’objècte d’aquesta comunicacion.