The fidelity to the spirit of two languages: the self-translations of Antonio Marí La fidelidad al espíritu de dos lenguas: las autotraducciones de Antoni Marí En Es

Résumé Ca En Fr

L’objectiu del present treball és estudiar les estratègies autotraductològiques utilitzades per Antoni Marí a la seva versió al castellà de El vas de plata / El vaso de plata i El camí de Vincennes / El camino de Vincennes. L’autor busca restar fidel a l’«esperit» del català i també a l’«esperit» de l’espanyol per evitar les presència de marques del text original català en els textes castellans. L’article analitza els canvis introduits a les versions espanyoles i la «gestió» del ritme en les dues autotraduccions perquè el ritme és una de les manifestacions més importants de l’«esperit» de les llengües.

The aim of this paper is to study the self-translation strategies used by the Ibizan writer Antoni Marí, when he translated two of his narrative works into Spanish: El vas de plata / El vaso de plata and El camí de Vincennes / El camino de Vincennes. As will be seen, his ultimate goal as a self-translator is to be faithful to the "spirit" of the two languages he uses, in such a way that it is not detected that the Spanish versions come from an original in Catalan. In this article these changes are analyzed and attention is also paid to the study of the translation of the prose rhythm in the versions of the two texts, since rhythm is one of the manifestations of the «spirit» of languages.

L’objectif de ce travail est d’étudier les stratégies autotraductologiques utilisées par Antoni Marí dans sa version à l’espagnol de El vas de plata / El vaso de plata et El camí de Vincennes / El camino de Vincennes. Il cherche à rester fidèle à l’«esprit» du catalan et aussi de l’espagnol pour éviter les marques du texte original catalan dans les textes espagnols. L’article analyse les changements introduits dans les versions espagnoles ainsi que la « gestion » du rythme dans les deux autotraductions parce que le rythme est une des manifestations les plus importantes de l’« esprit » des langues.