Toutes les communautés miskitues du Nord-est nicaraguayen ont obtenu des titres fonciers communaux, à l’échelle d’un regroupement de villages constituant un territoire autochtone, rendant leurs terres inaliénables, imprescriptibles et insaisissables. Pourtant, depuis la fin du conflit armé en 1990 et la démobilisation des forces engagées, la colonisation de nouvelles terres par des tiers métis hispanophones, que ce soit pour l’orpaillage ou pour semer des prairies en vue de spéculer et/ou d’élever des bovins, un phénomène connu au Nicaragua sous le nom de « frontière agricole », s’accélère sur les derniers territoires miskitus véritablement boisés avant d’atteindre le fleuve Wangki, marquant la frontière entre le Nicaragua et le Honduras. Au sein des communautés, les familles miskitues sont engagées dans divers systèmes de production et stratégies de subsistance complexes, lesquelles, dépassent le simple cadre agricole. Depuis le conflit armé des années 1980 opposant contras et sandinistes, le changement social et politique accéléré impacte l’économie morale des communautés. Le processus de différenciation entre les ménages présente des disparités notables entre les villages miskitus, qu’ils soient isolés ou davantage confrontés à l’expansion du front pionnier. Ces inégalités sociales entre les Miskitus se reflètent notamment dans la répartition très inégale de la propriété foncière. Cette recherche porte alors sur l'étude comparée des dynamiques agraires, du processus de différenciation sociale inter et intra-ethnique, ainsi que sur le changement social en réalisant le portrait de différentes communautés autochtones situées dans trois territoires miskitus de la forêt sempervirente de l'Atlantique Nord (Tasba Pri, Li Aubra et Li Lamni), inégalement soumis au front de colonisation, pour mieux en analyser l'impact et comprendre l'explosion des violents conflits sociaux qui lui sont liés.
All Miskitu communities in the Nicaraguan northeastern region have obtained communal land titles, at the scale of a grouping of villages constituting an indigenous territory, making their lands inalienable, imprescriptible, and unseizable. However, since the end of the armed conflict in 1990 and the demobilization of the engaged forces, the colonization of new lands by mestizo Spanish-speaking half-breed third parties, whether for gold mining or for sowing pastures with the aim of speculation and/or cattle raising - a phenomenon known in Nicaragua as the "agricultural frontier" - is accelerating on the last truly wooded Miskitu territories before reaching the Wangki River, marking the border between Nicaragua and Honduras. Within the communities, Miskitu families are engaged in various complex production systems and subsistence strategies that go beyond the simple agricultural framework. Since the armed conflict of the 1980s between the contras and the Sandinistas, accelerated social and political change has impacted the moral economy of the villages. The process of differentiation among households presents significant disparities between Miskitu villages, whether they are isolated or more exposed to the pioneer front expansion. These social inequalities among the Miskitus are notably reflected in the highly unequal distribution of land ownership. This research thus focuses on the comparative study of agrarian dynamics, the process of inter and intra-ethnic social differentiation between indigenous families and Spanish-speaking mestizo families, as well as social change, by depicting different indigenous communities located in three Miskitu territories in the evergreen forest of the North Atlantic (Tasba Pri, Li Aubra, and Li Lamni), unevenly subjected to colonization pressure, in order to better analyze its impact and understand the eruption of violent social conflicts associated with it.
Todas las comunidades miskitas del noreste de Nicaragua han obtenido títulos de propiedad comunal, a nivel de un conjunto de comunidades que constituyen un territorio indígena, haciendo que sus tierras sean inalienables, imprescriptibles e inembargables. Sin embargo, desde el fin del conflicto armado en 1990 y la desmovilización de las fuerzas involucradas, la colonización de nuevas tierras por parte de terceros mestizos hispanohablantes, ya sea para la minería de oro o para sembrar pastizales con el propósito de especular y/o criar ganado, un fenómeno conocido en Nicaragua como "frontera agrícola", se acelera en los últimos territorios miskitos verdaderamente boscosos antes de llegar al río Wangki, que marca la frontera entre Nicaragua y Honduras. Dentro de las comunidades, las familias miskitas están involucradas en diversos sistemas de producción y estrategias de subsistencia complejas, que van más allá del simple marco agrícola. Desde el conflicto armado de la década de 1980 entre los contras y los sandinistas, el cambio social y político acelerado está impactando la economía moral de los pueblos. El proceso de diferenciación entre los hogares presenta disparidades significativas entre las comunidades miskitas, ya sea que estén aisladas o más expuestas a la expansión de la frontera agricola. Estas desigualdades sociales entre los miskitos se reflejan especialmente en la distribución altamente desigual de la propiedad de la tierra. Esta investigación se centra en el estudio comparado de las dinámicas agrarias, en el proceso de diferenciación social inter e intraétnica, así como en el cambio social al realizar el perfil de diferentes comunidades autóctonas ubicadas en tres territorios miskitos del bosque latifoliado del Atlántico Norte (Tasba Pri, Li Aubra y Li Lamni), sometidos de manera desigual a la frontera de colonización, para analizar mejor su impacto y comprender la explosión de los violentos conflictos sociales relacionados con ello.
Miskitu tawanka sirpi ul Nicaragua Yahbra-Muna ra, ai tasbaika kaina sunaia wauhtaika brin, tawan sirpi daknika natkara asla dauki bara kiamka tasba putka ra baiki yaban, daukanka param wal sip tasba upla walara laki yabras, piua banira brikaia an sip mihta dakbras. Sakuna, war aiklabanka tnatara balan piuara 1990 mankara, an mahka baiwi takan piuara dakni nani aiklabi kamba, ispail nani indian tasbaikara bal dimi bahwan, gul sikaia dukiara apia kaka gras wahwi bip sahwaia dukiara. Baha nahkaba, Nicaraguara bilara kakairasa « Insla warka dauki impakanka takaskrasba » apia kaka «frontera agricola» ispail bilara, tadi impakisa, miskitu las putka tasbaika nanira, kau unta disan bribara an kau wankgi awalara waras ra, kan bara pat Nicaragua wihki Hunduras wal piarkikara sa. Tawan sirpi naniba, isla warka natka nani sat sat daukisa, ai rayaka iwankaba kaina suni waia dukiara, kuna kaikanka kau laiuhra kum wal, yua nani manki saki piaia baman apia. Aiklabanka takanba 1980 mankara, miskitu daknika bara pauni siksa wal, upla iwanka natkaba bara aikaina la wal suni natka naniba mapla wala taki auyasa, an baha mita naniba. Bakahnu pana pana iwaia lukanka. Naha lukanka paski auyana tilara, bahki lukanka nani sin uba barasa pamali nani ai tila kat, bara tawan sirpi nani sin sat, wilkanka bri kabia sin, witin nanira kaina sunras sa, insla warka dauki impakanka ba wina. Na lukanka sat sat naniba miskitu aitila kat, param pali kaikisa tasba sir muni bri piuara, kan kum kum kau ailal brisa wala nani wal. Naha warkaba ai kaikanka asla daukisa, sins lukanka wal prakanka dauki, insla warka tanka, bara daiwan sahwaia tanka, lalah sinska tanka, bara umpiralaka, miskitu pamali nani tilara bara ispail pamali nani tilara sin, bara las, aikikuki wal, asla brih, tanka param saki trai munansa miskitu tawan sirpi putka baiki sakanka yumhpara (Tasba Pri, Li Aubra an Li Lamni), bara miskitu lika pana pana bahki kulki kan piuara ai tilakat, ispail nani lika impaki aulasa, ba sin tanka pliki kaikaia, nahki pitka sauhki aulaba, bara wan tanka briaia, dia muni uplika nani na, mapara buisa, bara aiklabisa, ai trabilka naniba kaina sunaia dukiara.