«En «D'une pratique à une autre : la médiation de la théorie», David ar Rouz ens invita a seguir l'evolució que el va emmenar d'una anàlisi de l'autotraducció a una reflexió sobre el paper del traductor i d'altres participants en l'acte de traduir. David ar Rouz comença per posar en qüestió el mite de l'original i la infal·libilitat de l'autotraductor: «S'adone que l'autotraductor és un traductor com els altres, o més ben dit: que el traductor hauria de ser un autor quasi com els altres; la diferència és que respecta un plec de condicions, que pot ser proveït per l'autor o ell mateix.» Açò condueix l'autor de l'article a proposar la idea que «ajudant-lo a elaborar un discurs sobre la traducció, la traductologia podia potser permetre al traductor presentar la seua activitat als seus clients». Ací veiem un paral·lel amb el que afirmen Lleona Van Vaerenbergh en el seu article i també Anthony Pym (2000) en altres obres. Segons David ar Rouz, el traductor és un professional de la comunicació bilingüe, que pot aconsellar el seu client quant a la comunicació en el seu propi idioma. El que defén és una «traducció col·laborativa» amb altres agents. Açò té conseqüències gens menyspreables en la manera de traduir, l'elecció del que cal traduir i també la necessitat de traduir o no tal o tal passatge.» (Peeters, p. 12-13, la meua traducció)
"In "From One Practice to Another: the Mediation of Theory", David ar Rouz explains how an analysis of the self-translation phenomenon led him to examine the role of the translator and of the other agents involved in the translation process. David ar Rouz begins by challenging the myth that surrounds the original text and the infallibility of the self-translator: "We realise that self-translators are like other translators, or rather: that translators should be authors nearly like any other one, the difference being that s/he should respect specifications that can be provided by the author or by himself." This leads the author of the article to suggest that "translation studies, by helping translators to work out a discourse on translation, could perhaps enable them to present their job to customers". We find here a parallel with what Leona Van Vaerenbergh puts forward in her article, as well as with Anthony Pym (2000) elsewhere. For David ar Rouz, translators are professionals of bilingual communication, who can also offer their clients valuable advice about communication in their own language. What he proposes is a "collaborative translation" in conjunction with other agents. This has significant implications for the way translation is carried out, the choice of material to be translated and the decision whether to translate or not translate any given passage." (Peeters, p. 12-13, our translation)
«En «D'une pratique à une autre : la médiation de la théorie», David ar Rouz nos invita a seguir la evolución que lo llevo de una análisis de la auto-traducción a una reflexión sobre el papel del traductor y de otros participantes en el acto de traducir. David ar Rouz empieza por poner en tela de juicio el mito del original y la infalibilidad del auto-traductor: «Nos damos cuenta de que el auto-traductor es un traductor como los otros, o más bien: que el traductor tendría que ser un autor casi como los otros; la diferencia es que respecta un pliego de condiciones, que puede ser provisto por el autor o él mismo.» Esto conduce al autor del artículo a proponer la idea que «ayudándolo a elaborar un discurso sobre la traducción, la traductología podía quizás permitir al traductor presentar su actividad a sus clientes». Aquí vemos un paralelo con lo que afirman Leona Van Vaerenbergh en su artículo y también Anthony Pym (2000) en otras obras. Según David ar Rouz, el traductor es un profesional de la comunicación bilingüe, que puede aconsejar a su cliente en cuanto a la comunicación en su propio idioma. Lo que defiende es una «traducción colaborativa» con otros agentes. Esto tiene consecuencias nada despreciables en la manera de traducir, la elección de lo que hay que traducir y también la necesidad de traducir o no cierto pasaje.» (Peeters, p. 12-13, mi traducción)
« Dans « D'une pratique à une autre : la médiation de la théorie », David ar Rouz nous invite à suivre le cheminement qui l'a amené d'une analyse de l'auto-traduction à une réflexion sur le rôle du traducteur et des autres intervenants dans l'acte de traduire. David ar Rouz commence par une remise en question du mythe de l'original et de l'infaillibilité de l'auto-traducteur : « On se rend compte que l'auto-traducteur est un traducteur comme un autre, ou plutôt : que le traducteur devrait être un auteur presque comme un autre, la différence résidant dans le fait qu'il doive répondre à un cahier des charges, lequel peut être fourni par l'auteur ou par lui-même. » Cela conduit l'auteur de l'article à proposer l'idée selon laquelle « en l'aidant à construire un discours sur la traduction, la traductologie pouvait peut-être permettre au traducteur de présenter son activité à ses clients ». On retrouve là un parallèle avec ce qu'avancent Leona Van Vaerenbergh dans son article et aussi Anthony Pym (2000) ailleurs. Pour David ar Rouz, le traducteur est un professionnel de la communication bilingue, qui peut aussi conseiller son client dans la communication dans sa propre langue. Ce qui est défendu, c'est une « traduction collaborative » avec d'autres agents. Cela a des conséquences non négligeables sur la façon de traduire, le choix de ce qui est à traduire et aussi le besoin ou non de traduire tel ou tel passage. » (Peeters, p. 12-13)
